Inizio pagina
Mustras

MICHELE DE LUCCHI. HAYSTACKS

foto_pulita

MICHELE DE LUCCHI. HAYSTACKS
30 de làmpadas – 15 de cabudanni 2017
Inauguratzione: su 30 de làmpadas a sas ses de sero

A incuru de: Giuliana Altea, Antonella Camarda, Richard Ingersoll
Allestimentu: Alessandro Floris
Coordinamentu: Margherita Baetta, Maddalena Molteni
Catàlogu: Postmedia Books
Book Design: Maddalena Molteni
Trasportos: Tiemme
Assicuratziones: Reale Mutua
Main sponsor: Fondazione di Sardegna
Sponsor istitutzionales: Regione Autònoma de sa Sardigna, Comuna de Orane
Sponsor tècnicu: 3M Italia Srl

Su Museu Nivola sighit s’esploratzione sua de su territòriu, a metade tretu intre arte e architetura, presentende, a pustis de un’annu dae sa rassigna dedicada a Andrea Branzi, un’àteru grandu protagonista de su design internatzionale, Michele De Lucchi.

No est cosa de pagu contu a contare cun pagas paràulas s’atividade vària de De Lucchi, autore de unos cantos trastos icònicos de su tempus nostru, de allestimentos museales chi punnant a devènnere clàssicos noos, de architeturas capassas de si integrare in su paesàgiu e a su matessi tempus de lu definire a manera chi non si potzat confùndere.
De Lucchi (Ferrara 1951) s’est formadu in Firentze in sos annos Setanta in s’ambiente de s’architetura radicale, e at leadu parte a Cavart; a pustis de si nch’èssere tramudadu a Milanu est istadu unu de sos esponentes printzipales de Alchimia e Memphis. Ativu comente designer pro aziendas che a Artemide, Olivetti, Hermès, Alessi, in calidade de architetu at ammaniadu progetos in totu su mundu, dae su “Ponte della Pace” in Tbilisi in Georgia, a su Padillione Zero ispantosu de s’Expo de Milanu in su 2015.
A sa pràtica de su design e de s’architetura, dae su 2004 De Lucchi at incumentzadu a annànghere una produtzione de importu de trastes de linna a rapresentàre fràigos. Fatos a manu, chi isse matessi intàlliat in su laboratòriu de domo sua de Angera, acanta de Varese, espressant un’aspetu de sa chirca sua prus ìntimu e privadu, ma de interessu mannu pro su chi mustrat subra de su mètodu de traballu e de sa filosofia chi sighit. Mancari siant simigiantes a modellos architetònicos, sos trastes de linna de De Lucchi non currispondent a perunu fràigu ispetzìficu e no ant ispàtzios internos. Comente iscriet Giuliana Altea, “prus che descritziones de ispàtziu, sunt cumassos de ispàtziu solidificadu”.
In sa mustra de su Museu Nivola totu girat a fùrriu de sa sèrie reghente de “I Pagliai”, istruturas de forma massissa e cumpata nàschida apirende elementos. De Lucchi nde ispigrat su significadu:
“Messare erba e collire su fenu, a primu in mannugros e a pustis in sos pagiàrgios, est una pràtica de s’antigòriu chi non si costumat prus ma mantenet in su sentidu comune s’apretu e sa poesia de s’aprontare pro su benidore, pro sos meses fritos de s’ierru. Su traste “pagiàrgiu” est forsis sa mègius forma architetònica: pura, essentziale e ùnica. Dae cada banda l’abbàides est semper uguale, est unu sinnu fàtzile a reconnòschere in su territòriu, e intrat in punta de pees e cun bellesa in su paesàgiu. Est una forma chi podet mudare significadu in su paesàgiu mentale de cadaunu de nois, cunforma a sa distàntzia dae ue lu castiamus e dae su chi b’at a fùrriu. Est fraigadu ponende pìgios de materiale a subrapare, finas a una dimensione umana chi sa capatzidade manuale de s’òmine iscat produire e impreare. Su pagiàrgiu est una màgine comune de comente dare cara a su pianeta”.
“I Pagliai” de De Lucchi in custa manera rapresentant su mèdiu discretu pro tragare unu messàgiu de sustenibilidade e unu cùmbidu pro sos designer e architetos de su benidore a “traballare – comente narat Richard Ingersoll – cun sa modèstia de massajos chi ammuntonant su produtu issoro, a àere su matessi rispetu pro sas resursas e a non fàghere àliga”.
In prus de “I Pagliai” sa mustra presentat una seletzione de àteros modellos de linna de àteras sèries, acanta de unu vìdeu chi contat su protzessu creativu. Pro mèdiu de sos totem de linna suos, De Lucchi punnat a mantènnere unu ligàmene cun s’artesania, chi pro issu rapresentat una pràtica de sa cale non si podet fàghere a mancu peri in su cuntestu de sa cultura contemporànea in poderiu de sa tecnologia. “Est custa forma mentis – notat Antonella Camarda – chi acùrtziat a manera ideale De Lucchi a Costantino Nivola: una creatividade chi non cheret devènnere unu istilema tèteru, una isperimentatzione sighida oru oru de un’ironia ammurriada”.
In sa sèrie de “I Pagliai” e in sas àteras òperas in mustra, ammaniende sas isculturas, chi sunt peri cuntzetos ispatziales e architetònicos, De Lucchi proat su matessi gosu chi l’acumpàngiat in s’atu de bogare sa punta a sos lapis cun sa resorgiedda, dolende sas minas e acontzende sa forma de sa punta cun puntìlliu, illonghiende·la e allisiende·la”: unu manìgiu simpre, fitianu ma essentziale pro sa sa pràtica de su disignu.


Info Museu

Oràrios

Lùnis, Màrtis, Jòvia, Chenàpura, Sàpadu e Dumìnica: 10.30 – 19.30

mèrcurìs tancadu


Prètzios

Billete: chimbe èuros intreu, tres èuros iscontadu

non pagant sos pitzinnos finas a sos 18 annos, sos disàbiles e sos chi los acumpàngiant; sòtzios de su museu.


Bìsitas ghiadas

Bìsitas ghiadas: 2 èuros in prus de su prètziu de su billete intreu.


Cumpartzi in

Agiuda∙nos

Sa donatzione tua nos agiudat a crèschere

Faghe una donatzione

sostienici