Inizio pagina
Mustras

Lo Spazio del Sacro. Architetti e Artisti del Santo Volto di Gesù

PIETRO SARTOGO E NATHALIE GRENON,CHIESA DEL SANTO VOLTO DI GESU,MAGLIANA,ROMA1998-2006

Lo Spazio del Sacro
Architetti e Artisti per la Chiesa del Santo Volto di Gesù

8 de abrile – 17 de làmpadas
a incuru de Achille Bonito Oliva, Oliva Sartogo

Inauguratzione s’8 de abrile a sas 11.30
Su museu Nivola, chi tratat dae semper su tema – de importu mannu in s’òpera de Costantino Nivola a meidade de su Noighentos – de sos ligàmenes intre arte e architetura, presentat una mustra subra de unu progetu chi espressat custa relata peri in sa contemporaneidade. In su 1998 sos architetos Piero Sartogo e Nathalie Grenon otenent s’incàrrigu pro su progetu de su “Santo Volto di Gesù”, una crèsia chi la depiant fraigare in Roma, in su giassu de sa Magliana, unu bighinadu cun una densidade abitativa manna chi at un’istòria longa de cuntierras sostziales ma peri de abusivismu, de ispeculatzione edilìtzia e de violèntzia urbana. Unu contestu interessante e cumplessu, che a su cantu de terrinu isseberadu pro su fràigu, unu cugioineddu bòidu intre sa carrera manna de sa Magliana e una de sas carreras chi la rugrant.

In su progetu issoro, sos architetos ant leadu in cunsideru sa relata intre ispàtziu pùblicu e ispàtziu de su sacru, e los ant crobados. Su sagradu de sa crèsia difatis devenit una pratza, sa pratza chi su bighinadu- chi no at giassos in ue s’addobiare- no aiat àpidu mai.
Su fràigu s’isvilupat incumentzende dae sa grughe, assentada in foras: in su “punto di fuga” a ue addòbiant totu sas lìneas, in “pianta” e “alzato”( est a nàrrere una rapresentatzione gràfica in orizontale e in verticale) partzende in duos su volùmene architetònicu,
a un’ala s’Àula Eclesiale e a s’àtera sa Parròchia. Sena campanile ma cun una mesu-cùpola manna, fraigada intre su 2003 e su 2006, collit unu cumplessu de interventos artìsticos de ammaju mannu, acumandados a unos cantos protagonistas de s’arte italiana: Carla Accardi, Chiara Dynys, Eliseo Mattiacci,

Mimmo Paladino, Piero Ruffo, Marco Tirelli e Giuseppe Uncini.
Su progetu est basadu subra de su ligàmene intre òpera de arte e ispàtziu architetònicu, e averiguat sos ligàmenes intre espressione de su sacru e espressione artìstica e peri intre sa dimensione ètica e sa dimensione estètica. Comente narat Achille Bonito Oliva, “custu est unu miràculu de una artitettura, resurtadu de su mesturu de unu contemporàneu chi issèberat limbàgios islacanadores pro faeddare de su destinu nostru in sas formas de un’umanèsimu nou”.
Sa crèsia de sa Magliana a un’ala ammentat sa traditzione antiga de su cantieri de sas seas de s’edade de mesu, a s’àtera ala est ligada a manera ideale a duos temas chi tràvigant s’arte e s’architetura de su Noighentos, cussu de sa sìntesi de sas artes (s’integratzione intre artes visivas e architetura) e cussu de s’art sacré, su movimentu de rennou de s’arte sagrada incumentzadu in Frantza a primos de su Noighentos e torradu a pustis de sa segunda gherra mundiale cun òperas che a sa capella de Vence de Matisse o sas crèsias de Assy e de Audincourt.
Sa mustra torrat a assentare su progetu presentende su plàsticu mannu de sa crèsia batidu dae sos Museos Vaticanos, paris cun sos disegnos e sos botzetos de sos interventos artìsticos e filmados. Unas cantas òperas de sos artistas interessados proponent unu cunfrontu intre s’impegnu issoro in su sagradu e sa chirca chi cadaunu at isvilupadu a contu suo.

Piero Sartogo e Nathalie Grenon
Sos architetos Piero Sartogo e Nathalie Grenon, in sos istùdios issoro de Roma e New York, tratant una sèrie ampra e vària de temas progetuales: dae sa pianificatzione urbana manna (Masterplan de su Cumplessu diretzionale de s’Organismu Internatzionale O.C.S.E. in Parigi, Aposentamentu Urbanu Universitàriu in Bologna, su setore nou in Siena dae s’istatzione a su tzentru istòricu) a s’organismu architetònicu (s’ Ambasciada noa de Itàlia in Washington, su Palatzu pro sa sede de sa Banca de Roma in New York, cantinas de vinificatzione in su Chianti e sa Maremma butegas Bulgari in New York Tokyo Parigi e gasi sighende…) a su design industriale (collaboratziones cun siendas che a Tiffany, Poltrona Frau, Fontana Arte, Richard Ginori e gasi sighende). Comente at iscritu Richard Meier, in s’òpera issoro su mesturu de “ideas de creatzione de s’ispàtziu, ideas subra de sa materialidade de sa superfìtzie, ideas subra de sa relata intre sa forma ammaniada e su cuntestu urbanu” espressat “sa capatzidade de cumprèndere cada situatzione a manera pretzisa, chi lis permitit de dare a sa cultura architetònica unu cuntributu de importu mannu e unu messàgiu craru.”


Info Museu

Oràrios

10 – 13 / 15,30 – 19

mèrcurìs tancadu


Prètzios

Billete: chimbe èuros intreu, tres èuros iscontadu

non pagant sos pitzinnos finas a sos 18 annos, sos disàbiles e sos chi los acumpàngiant; sòtzios de su museu.


Bìsitas ghiadas

Bìsitas ghiadas: 2 èuros in prus de su prètziu de su billete intreu.


Cumpartzi in

Agiuda∙nos

Sa donatzione tua nos agiudat a crèschere

Faghe una donatzione

sostienici